L'acceptació

Apretar les ungles contra la teva cara, fins que es clavin, notar com penetren en la pell i es tinten de vermell. Tu, amb els ulls desorbitats, el rostre desfigurat del dolor; caus en la lenta agonia de la desesperació.
Lligat a la cadira de peus i cames i la sang estancada, gangrenosa, mostra mesos de cautiveri. Les cordes tallen la circulació, amb ferides ja amb crosta.

Et tornes boig, una gota et cau al cap cada cinc segons, aigua només, ja estas tot moll.
No pots amb la teva vida, vols acabar amb tot això. La llengua, l'única manera de suïcidar-te, està a terra, podrida, en un toll del que havia sigut part de tu.

I allà estic jo, amb bata i mascareta, disposat a acabar amb la teva vida, tot i que lentament; creant dolor, molt dolor, patiment infinit. Tot i així t'alegres de veure'm i somrius.